PREVI.— Qui sóc
Sóc Víctor Pan i, des de 2005, advocat col·legiat núm. 29.905 de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
Llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra. Màster en Dret d’Empresa per la UPF. Postgrau en Advocacia per l’Escola de Pràctica Jurídica de l’ICAB.
Fins aquí, el currículum. Ara ve la veritat.
Quan tenia nou o deu anys mirava Perry Mason a TV3 i somiava amb ser advocat. El meu primer client penal va ser el meu pare. Sempre he volgut ser advocat —fins i tot quan semblava impossible.
→ Llegeix la història completa de com vaig arribar fins aquí
PRIMER.— D’on vinc
Vaig créixer entre L’Hospitalet, Barcelona, Mollet, El Masnou i Cabrils —canviant de casa més vegades de les que puc comptar. Aquella infància itinerant em va ensenyar aviat que ningú et regala estabilitat, i que l’has de construir tu mateix. Per això entenc, de debò, què significa que algú amb poder et tracti com si no importessis.
SEGON.— Per què em dedico al que em dedico
Dret Laboral
Els meus pares, els meus avis, els meus besavis —tots van ser currants. Quan defenso algú que ha suat la feina i li deuen el que és seu, els estic defensant a ells. És un privilegi.
Dret Penal
Crec en la defensa, no en el càstig pel càstig. Quan aconsegueixo que un client recuperi un any de llibertat, és un any més perquè pugui refer la seva vida.
TERCER.— Per a qui llegeixi això i estigui enfangat
Si estàs passant pel pitjor moment de la teva vida —si t’han acomiadat, si tens un problema penal, si sents que no hi ha sortida— vull que sàpigues una cosa: hi ha un demà.
No et jutjaré. No em fa por el fang. És d’on vinc.
QUART.— Parlem?
Si després de llegir això sents que et puc ajudar, aquí estic.

