Advocat penalista de menors a Barcelona

Que a un fill o filla teu li obrin un expedient penal és un dels moments més durs pels quals pot passar una família. Hi ha por, hi ha vergonya i, normalment, molta desinformació. Aquí t’explico, sense tecnicismes innecessaris, com funciona la justícia penal juvenil a Espanya i què pots fer des del primer minut.

He fet el curs de formació específica en justícia penal de menors que exigeix l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB).

PRIMER.— Què és la responsabilitat penal dels menors?

Quan una persona d’entre 14 i 18 anys comet un fet que, si l’hagués comès un adult, seria delicte, no se li aplica el Codi Penal ordinari. Se li aplica la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM), una llei pensada no per castigar com a un adult, sinó per educar i reinserir (art. 1 LORPM).

SEGON.— A partir de quina edat respon un menor?

Els menors de 14 anys no tenen responsabilitat penal d’acord amb aquesta llei. Si el fet el comet un nen o una nena menor de 14 anys, no hi ha expedient penal: el que s’activa, si escau, són les normes de protecció de menors del Codi Civil, no un jutjat de menors (art. 3 LORPM). Entre els 14 i els 18 anys sí que se’n respon, però amb un procediment, unes garanties i unes mesures completament diferents de les d’un adult.

TERCER.— Què passa si detenen el meu fill o la meva filla?

És el moment de més angoixa i també el més important per actuar ràpid. La llei és estricta: la detenció d’un menor no pot durar més del que sigui estrictament necessari i, en tot cas, el límit màxim és de 24 hores. Passat aquest termini, el menor ha de quedar en llibertat o ser posat a disposició del Ministeri Fiscal (art. 17 LORPM). Durant tot aquest temps el menor té dret a assistència lletrada, i com abans entri un advocat a l’expedient, millor es protegeixen les seves garanties.

QUART.— El paper del Ministeri Fiscal i de l’Equip Tècnic

A diferència del procés penal d’adults, aquí qui dirigeix la investigació és el Ministeri Fiscal, no un jutge instructor (art. 6 LORPM). I hi ha un actor que no existeix en el procés d’adults: l’Equip Tècnic, un grup de psicòlegs, educadors i treballadors socials que elabora un informe sobre la situació psicològica, educativa, familiar i social del menor (art. 27 LORPM). Aquest informe pesa molt en la decisió final i fins i tot pot proposar que no es continuï l’expedient si ja s’ha donat una resposta educativa suficient.

CINQUÈ.— Quines mesures pot imposar el Jutge de Menors?

Res que s’assembli a la presó d’adults. El catàleg de mesures de l’article 7 LORPM va des de l’internament en règim tancat, semiobert o obert fins a mesures molt menys gravoses: tractament ambulatori, assistència a un centre de dia, permanència de cap de setmana, llibertat vigilada, convivència amb una altra persona o grup educatiu, prestacions en benefici de la comunitat, tasques socioeducatives o, simplement, una amonestació. La mesura es tria segons la gravetat del fet i, sobretot, segons el que digui l’informe de l’Equip Tècnic sobre el que realment necessita aquest menor.

SISÈ.— Quant poden durar les mesures?

Com a regla general, la durada de les mesures no pot superar els dos anys (art. 9 LORPM), amb regles especials per als delictes més greus (art. 10 LORPM), i per als fets de menor gravetat els límits són força més curts. La llei exigeix que la durada sigui proporcional tant al fet comès com a les circumstàncies del menor. Per això convé treballar bé l’expedient des del principi: d’això depèn directament quant de temps durarà la mesura.

SETÈ.— Es pot evitar el judici?

Sí, i en molts casos és la millor sortida per al menor. La llei permet el desistiment de la incoació de l’expedient o el sobreseïment quan el fet és poc greu i hi ha hagut conciliació o reparació amb la víctima (arts. 18 i 19 LORPM). I si l’afer arriba a judicialitzar-se, existeix la sentència de conformitat (art. 32 LORPM): si el menor, el seu lletrat i, si escau, els responsables civils accepten la mesura que demana l’acusació, el jutge pot resoldre sense celebrar el judici complet.

VUITÈ.— Responen els pares econòmicament?

Sí, i és una cosa que moltes famílies no esperen. Tot i que l’expedient penal és del menor, la responsabilitat civil pels danys causats recau solidàriament sobre pares, tutors, acollidors o guardadors (art. 61 LORPM). El jutge pot moderar aquesta responsabilitat si no hi va haver dol ni negligència greu per part seva, però convé saber des del principi que aquesta peça de responsabilitat civil es tramita en paral·lel a l’expedient.

NOVÈ.— Preguntes freqüents

Pot un menor de 14 anys anar a un centre d’internament?

No. Per sota dels 14 anys no hi ha responsabilitat penal d’acord amb la LORPM; el cas es deriva, si escau, a protecció de menors.

Necessita advocat un menor des de la detenció?

Sí. És un dret des del primer moment, no una cosa que s’activi més endavant en el procés.

Queda constància als antecedents del menor per al futur?

Els expedients de menors tenen un tractament diferent del dels antecedents penals d’adults, amb regles pròpies de cancel·lació. Convé revisar-ho cas per cas, perquè depèn de la mesura concreta imposada.

Puc ser present a les entrevistes de l’Equip Tècnic?

L’Equip Tècnic treballa de manera independent, però el lletrat del menor rep còpia del seu informe i pot demanar aclariments o aportar elements abans que es dicti la mesura.

Què haig de fer si truquen o detenen el meu fill o la meva filla?

Primer, no parlar amb la policia sense advocat present ni animar el menor a fer-ho. Segon, contactar com abans millor amb un advocat especialitzat en menors: el termini de 24 hores de detenció corre ràpid i cada hora compta.

Què és un advocat de torn i què és la justícia gratuïta?

Són dues coses diferents, i es confonen molt.

a) El torn d’ofici és el servei pel qual el Col·legi de l’Advocacia assigna un advocat a qui no en té un de confiança. És una manera de designar advocat, no vol dir que sigui gratis.

b) La justícia gratuïta és un dret que es reconeix segons els teus recursos. Només si te’l reconeixen, paga l’Administració.

c) Si t’assignen un advocat d’ofici i no tens dret a justícia gratuïta, els honoraris els pagues tu.

d) Sempre pots triar un advocat de confiança. Si em tries a mi, parlem d’honoraris a la primera consulta, que és gratuïta.

Primera consulta gratuïta. Truca’m al 656 70 59 75 o escriu-me a victorpan@icab.cat.