Advocat penalista de furts, robatoris i estafes a Barcelona

PRIMER.— Els dos costats del procés

T’acusen d’haver-te quedat una cosa que no és teva, o d’enganyar algú per treure-li diners. O al revés: t’han robat o t’han estafat i vols que el responsable pagui. Treballo als dos costats: defenso els acusats i exerceixo l’acusació particular per a les víctimes. En tots dos casos el primer és entendre què ha passat i què diu realment l’atestat.

SEGON.— Furt i robatori: on és la diferència

a) Furt (art. 234 CP): quedar-se una cosa aliena sense violència, intimidació ni força. Si val 400 euros o menys és un delicte lleu, amb multa; si val més, la pena pot arribar a presó.
b) Robatori amb força a les coses (art. 237 CP): trencar una finestra, forçar una porta, fer servir claus falses.
c) Robatori amb violència o intimidació (art. 242 CP): el més greu; la pena de presó comença en dos anys.
d) El valor, el lloc (un habitatge o un comerç), els antecedents i com es va fer canvien per complet la pena i la defensa.

TERCER.— Estafa i estafa informàtica

L’estafa exigeix un engany suficient: algú menteix o manipula perquè li donis diners o facis alguna cosa en perjudici teu (art. 248 CP). L’estafa informàtica (phishing, falses inversions, vendes en línia) manipula sistemes o suplanta identitats per treure diners.

a) Si t’acusen: moltes acusacions són en realitat deutes o incompliments de contracte, que no són delicte. Exemple il·lustratiu: un empresari deixa de pagar un proveïdor i aquest el denuncia per estafa. Si no hi va haver engany en contractar, és un deute civil, no un delicte. Aquest és el punt clau de la defensa.
b) Si t’han estafat: com abans denunciïs, més opcions hi ha de bloquejar o rastrejar els diners. Guarda captures, justificants i números de compte.
c) Quan allò defraudat supera els 400 euros, la pena és de presó de sis mesos a tres anys (art. 249 CP), i s’agreuja segons la quantia i les circumstàncies (art. 250 CP).

QUART.— Apropiació indeguda

És quedar-se diners o coses que et van lliurar en confiança per guardar-les, administrar-les o tornar-les: un soci, un administrador, un empleat amb accés a la caixa (art. 253 CP). Es castiga amb les penes de l’estafa. Si t’acusen, cal veure si hi va haver de debò apropiació o només una discrepància de comptes. Si ets víctima, és clau documentar què es va lliurar i amb quina condició.

CINQUÈ.— Si t’acusen

a) Reviso l’atestat i les proves: gravacions, informes, moviments bancaris.
b) Valoro si el fet és delicte o un afer civil, i com el qualifiquen (furt o robatori, estafa o incompliment).
c) Estudio si convé reparar el dany abans del judici, perquè pot atenuar la pena (art. 21.5 CP).
d) Preparo la defensa, o negocio una conformitat només si de debò et convé.

Si t’han detingut, atenc les 24 hores (Detencions 24/7).

SISÈ.— Si ets víctima

a) T’explico com denunciar i quines proves conservar.
b) Exerceixo l’acusació particular per demanar la condemna i que et tornin el que has perdut.
c) Et dic amb honestedat què es pot recuperar i què no.

SETÈ.— Preguntes freqüents

És delicte no tornar uns diners que em van prestar?
Normalment no: és un deute civil. Només és estafa o apropiació indeguda si hi va haver engany des del principi o te’n vas quedar una cosa que havies de tornar.

Si torno els diners, em lliuro del judici?
No sempre. Reparar el dany pot reduir la pena, però no fa desaparèixer el delicte.

I si m’han okupat l’habitatge?
El marge penal és limitat: la majoria de casos es resolen per la via civil (desnonament). Només si era el teu domicili habitual hi ha allanament de morada. T’ho dic des del principi: no prometo el que la llei no permet.

Quant costa la primera consulta?
Res: és gratuïta.

Què és un advocat de torn i què és la justícia gratuïta?
Són dues coses diferents, i es confonen molt.
a) El torn d’ofici és el servei pel qual el Col·legi de l’Advocacia assigna un advocat a qui no en té un de confiança. És una manera de designar advocat, no vol dir que sigui gratis.
b) La justícia gratuïta és un dret que es reconeix segons els teus recursos. Només si te’l reconeixen, paga l’Administració.
c) Si t’assignen un advocat d’ofici i no tens dret a justícia gratuïta, els honoraris els pagues tu.
d) Sempre pots triar un advocat de confiança. Si em tries a mi, parlem d’honoraris a la primera consulta, que és gratuïta.