Quantitats i drets

PRIMER.— Et deuen diners

Hores extres que no t’han pagat. Comissions que no arriben. Un mes que et van dir que ja t’actualitzarien i mai va arribar. La liquidació que no quadra quan fas números.

I aquí va una cosa que la majoria de gent no sap: moltes vegades, quan reviso un acomiadament, trobo també una quantitat que l’empresa deu. Perquè paguen per sota de conveni, perquè la categoria no és la correcta, perquè les hores extres no es paguen. Moltes vegades hi ha alguna cosa.

SEGON.— La trampa del prorrateig de pagues extra

Això és un clàssic, i molta gent no ho sap.

El conveni diu que les pagues extraordinàries es paguen en dues vegades: al juny i al desembre. Però l’empresa et diu «tranquil, te les prorrategeo cada mes, així cobres més cada mes». Tu dius que sí, perquè sembla una bona idea.

El problema: si el conveni no permet el prorrateig, el que t’han estat pagant cada mes no són les pagues extres. És una millora voluntària, una altra cosa diferent.

Què vol dir això? Que et deuen les pagues extraordinàries senceres —juny i desembre— i a més han de continuar pagant-te la «millora voluntària» que ja et pagaven cada mes. Això pot ser molts diners, i la majoria de treballadors no ho reclamen perquè no ho saben.

Ho expliquem amb més detall a l’article Pagas extra prorrateadas (en castellà).

TERCER.— Què puc reclamar per tu

a) Salaris endarrerits: mesos impagats, nòmines a mitges, pagaments en negre que ara neguen.
b) Hores extres: tens registre? Missatges demanant-te que et quedis? Això es pot reclamar.
c) Liquidació (finiquito) mal calculada: vacances no gaudides, part proporcional de pagues extres, indemnització si correspon.
d) Plusos i complements: nocturnitat, perillositat, antiguitat… tot el que diu el conveni i no et paguen.
e) Comissions i retribució variable pactades al teu contracte o al teu conveni.

QUART.— Hores extra: com es proven

a) L’empresa està obligada a portar un registre diari de la jornada i a conservar-lo quatre anys (article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors). Si no el porta, o no te’l dona, això juga a favor teu.
b) Els missatges, correus i quadrants en què et demanen que et quedis, els fitxatges i els testimonis també són prova.
c) Les hores extra es paguen, o es compensen amb descans, però no poden quedar sense retribució.

CINQUÈ.— El finiquito: no el signis sense revisar-lo

Si et demanen signar un «saldo i finiquito», revisa primer que inclogui totes les partides: salari de l’últim mes, vacances no gaudides, part proporcional de pagues extra i, si escau, indemnització. Si no hi estàs d’acord, signa amb «no conforme» i consulta abans de renunciar a res.

SISÈ.— El tema de les categories inferiors

Això em toca especialment. L’empresa et posa una categoria inferior a la que et correspon, i et paga menys del que hauria. De vegades és per estalviar-se diners, de vegades és per pura barra.

Pots reclamar la diferència salarial dels últims 12 mesos. I si t’acomiaden, la indemnització es calcula sobre el salari real que hauries d’haver cobrat —no sobre el que et pagaven de menys.

Si a més t’han canviat de funcions, consulta la pàgina de mobilitat.

SETÈ.— Interessos i insolvència de l’empresa

a) Les quantitats que no es paguen a temps generen un interès per mora del 10 % anual (article 29.3 de l’Estatut dels Treballadors).
b) Si l’empresa és insolvent, el FOGASA pot abonar una part de les quantitats degudes, amb els límits que marca la llei.

VUITÈ.— Terminis importants

a) Salaris i altres quantitats: un any des que s’havien de pagar (article 59 de l’Estatut dels Treballadors). Cada mes que passa, perds el més antic.
b) Si t’han acomiadat i a més et deuen quantitats, el termini per impugnar l’acomiadament (20 dies hàbils) és molt més curt: no esperis.

No deixis que el temps passi. Cada dia que no reclames és un dia que assumeixes tu.